CLÀSSICS MODERNS

Engeguem el nou Club de Lectura Clàssics Moderns, on portarem a terme, la lectura i, el segon dimecres de cada mes, la tertúlia d’obres clàssiques contemporànies de la literatura universal.

Però abans de posar fil a l'agulla, què és un clàssic?

Laura Borràs en el seu llibre Per què llegir clàssics, avui defineix un clàssic com “un text complex, excepcional, una obra d'una qualitat estètica indiscutible i indiscutida per damunt d'estàndards estètics. La qualitat literària del clàssic és la responsable última que l'obra sobrevisqui a través de les èpoques. El clàssic, doncs, es defineix a si mateix per la seva condició de supervivent.”

(Ep! Però tampoc cal obsessionar-se amb definicions, el concepte de clàssic té avui en dia uns límits ben difusos; mentrestant els crítics contemporanis es distreuen fixant què és un cànon. En fi, qüestió de gustos i criteris personals.)

I per què llegir clàssics?

Italo Calvino en el seu llibre Por qué leer los clásicos n’esmenta diverses raons de pes:

• Són una font de riquesa inesgotable, tant pel lector primerenc com pel relector.
• Sempre constitueixen una lectura de descoberta, un clàssic mai no acaba de dir tot el que havia de dir.
• Tenen la capacitat d'exercir una influència particular, deixen petja, la seva lectura marca un abans i un després.
• No tenen data de caducitat, superen els límits del temps i ens parlen a través de les èpoques.
• Ens ajuden a entendre millor el món en què vivim, els clàssics són vida i ens parlen de la vida.
• Es configuren com a equivalent de l'univers, apropant-se a la idea de llibre total.
• Sempre tenen un misteriós lligam amb l’actualitat, malgrat que la releguen a categoria de soroll de fons.

Laura Borràs afegeix, segons el meu parer, la més important: els clàssics s'han de llegir per retrobar el gust i el plaer per la lectura; i també, citant a Henry David Thoreau, la més òbvia: "és millor llegir primer els bons llibres, atès que el més segur és que no puguem llegir-los tots".

Per altra banda, malgrat que la seva lectura és una activitat que requereix temps, soledat, competència lingüística, una certa intel·ligència i afició (elements que no gaudeixen d'una bona premsa avui dia), cal deixar palès que la lectura de clàssics no és una tasca d'erudits. Cal perdre'n la por (en cap cas el respecte) i trencar aquesta mala fama. Formar part del club, n'és una bona manera.

I quins clàssics llegirem?

Cien años de soledad (Gabriel García Márquez) - Un viatge inoblidable a un univers de màgia sense fi.

1984 (George Orwell) - El Gran Germà et vigila, ¿1984 o 2013?

Els morts (James Joyce) - ¿Qui són els vius i qui són els morts en una societat en estat de xoc?

La metamorfosi (Franz Kafka) - ¿Qui no s’ha sentit mai un estrany entre els seus?

Tot se’n va en orris (Chinua Achebe) - La fatalitat d’un guerrer que viu l’ocàs de la seva comunitat.

Camí de sirga (Jesús Moncada) - El darrer baluard d’un poble condemnat a la desaparició.

Esperem que els fruïu!